El Passeig de Gràcia

La història del Passeig de Gràcia es remunta al segle XVIII, quan fou construïda com una carretera rural que connectava Barcelona amb el poble de Gràcia.
L'antic camí de Jesús, de tipus rural i amb horts a banda i banda, era la via principal per anar del municipi de Gràcia - que va ser independent de la ciutat comtal fins al 1897 - fins a Barcelona, ​​per on s'entrava a través del Portal de l'Àngel . El nom provenia de l'antic convent Franciscà de Santa Maria de Jesús (1427), situat a l'alçada del carrer Aragó, era l'única edificació del pla de Barcelona fora de les muralles de la ciutat, i constava de convent, claustre, església, cementiri i hort, fins que va ser destruït a la Guerra d'Independència.

El 1821 l'Ajuntament de Barcelona va presentar el primer projecte d'urbanització, obra de Ramón Plana. A causa de les epidèmies que van assolar la ciutat en aquella època, el projecte va haver d'aturar-se. El 1824 va tornar l'absolutisme a Espanya i el projecte es va reprendre el 28 d'agost.
El Passeig, com el coneixem actualment, inaugurat el 1827, tenia 42 metres d'amplada i va ser el lloc favorit de l'aristocràcia per exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos durant tot el segle XIX. Per aquesta època, el Passeig era un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres.

Aquest Passeig havia de ser un eix determinant en el procés d'instauració del projecte de l'Eixample Barcelonès ideat per Ildefons Cerdá. Un projecte que va durar les tres dècades que van comprendre entre els anys 60 i anys 90 del segle XIX. Al voltant del Passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. Aleshores, la zona era coneguda pels seus jardins i viles d'esbarjo de l'alta burgesia. Durant la segona meitat del segle XIX, la zona va experimentar un desenvolupament ràpid i es va convertir en un important centre comercial i financer de la ciutat. A l'última dècada del segle, a poc a poc tot el sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial atraient la burgesia, que va fer que s'anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.

A finals del segle XIX, el Passeig de Gràcia esdevingué la principal artèria de la Barcelona modernista. L'arquitectura modernista era un estil arquitectònic que es caracteritzava per l'ús de formes corbes i sinuoses, l'ornamentació exuberant i l'ús de materials com ara el ferro forjat, la ceràmica i el vidre. Al llarg del passeig de Gràcia, es van construir nombrosos edificis modernistes dissenyats per alguns dels arquitectes més importants de l'època, com ara Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Entre els edificis modernistes més famosos del Passeig de Gràcia hi ha la Casa Batlló i la Casa Milà, dissenyades per Gaudí, així com la Casa Lleó Morera, dissenyada per Domènech i Montaner. Aquests edificis han esdevingut icones de la ciutat i són una atracció turística molt important.

Al llarg del segle XX, el Passeig de Gràcia va continuar sent una de les avingudes més importants de Barcelona. A la dècada de 1960, la zona va experimentar una transformació important amb la construcció de diversos edificis d'oficines i centres comercials. Tot i aquests canvis, molts dels edificis modernistes originals s'han conservat i han esdevingut punts de referència de la ciutat.

Actualment, el Passeig de Gràcia és una de les avingudes més animades i vibrants de Barcelona, ​​amb una àmplia gamma de botigues, restaurants i cafès. La zona continua sent un important centre comercial i financer de la ciutat, així com un important centre turístic i cultural.